Aquesta resolució judicial es dictà a l’empara del Decret Llei 17/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, que fou aprovat el dia 23 de desembre i que no té per objectiu directe evitar desnonaments sinó que, com el seu propi nom indica, té una finalitat general que és la de la millora de les condicions d’accés a l’habitatge, incidint en totes les fases de la creació d’habitatge (des de les previsions i paràmetres de les figures de planejament, fins al contingut dels arrendaments d’habitatge construït, ja sigui amb protecció pública, ja sigui de titularitat privada), mitjançant l’establiment de mesures tendents a complir un triple objectiu:
- Combatre les situacions d’emergència residencial,
- Augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer
- Facilitar instruments quer permetin moderar els preus del lloguer d’habitatges privats.
Per assolir aquests objectius, el Govern modifica tota una sèrie de normativa (bàsicament la llei del dret a l’habitatge, i altres disposicions tals com la llei d’urbanisme) i, mitjançant aquestes modificacions, estableix unes concretes i determinades mesures.
Així, per assolir el primer dels objectius, s’estableixen mesures tals com:
- L’establiment d’un lloguer social obligatori en casos de finalització de contractes de lloguer vigent, en els que es pugui acreditar una situació familiar de vulnerabilitat.
- La implementació d’instruments que permetin donar la consideració de “desocupats” a edificis en obres no finalitzades, als efectes de poder-los mobilitzar per generar habitatge a preu assequible.
En compliment del segon dels objectius, és a dir, per augmentar el parc d’habitatge protegit en règim de lloguer, s’incideix en el planejament i la gestió urbanística, amb mesures tals com l’augment del percentatge de reserva mínima d’habitatge protegit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, possibilitant que aquest percentatge de reserva pugui arribar al 40% del sostre, tant en sòl urbanitzable delimitat, com en sòl urbà no consolidat o possibilitant que els instruments de planejament urbanístic destinin sòls per a la construcció d’edificis d’habitatges destinats a lloguer.
Així mateix, es crea un nou model d’habitatge protegit, de forma que s’estableixen nous condicionants perquè la qualificació sigui permanent i s’estableix l’obligació d’actualitzar el registre de sol·licitants anualment, i no cada tres anys.
En relació al mercat lliure, es preveuen ajuts públics de foment del lloguer per a propietaris que lloguin habitatges per sota de l’índex de referència de preus de lloguer, a quin índex serà obligatori fer referencia en els contractes de lloguer.
Aquestes idees i conceptes generals no són més que una primera aproximació i un mot breu i concís resum del contingut del Decret. Caldrà veure com evoluciona la situació general i quins són els resultats concrets que va oferint la seva aplicació, per poder valorar si ens trobem davant una sèrie de mesures puntuals, concretes i aïllades, tendents a donar una resposta urgent i merament transitòria a situacions crítiques, o si, per contra, aquesta norma constitueix l’inici d’un veritable canvi de paradigma que permeti donar solucions globals i de fons als problemes d’accés a l’habitatge.
Els professionals d’ADVISORIA seguim acuradament la incidència de l’aplicació de la norma per tal de poder analitzar l’abast pràctic de la seva aplicació, tant per jutjats i tribunals en procediments judicials, com per administracions públiques i promotors privats en la redacció d’instruments de planejament i gestió urbanística, com per propietaris d’habitatge lliure que concertin contractes d’arrendament, oferint assessorament als nostres clients respecte de la seva aplicabilitat a cada cas concret.
]]>