Atents a les novetats judicials respecte l’IRPH

Atents a les novetats judicials respecte l’IRPH

El passat 10 de setembre es van fer públiques les Conclusions de l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l’IRPH, índex de referència que les entitats financeres utilitzaven per a establir el tipus d’interès dels préstecs amb garantia hipotecaria i que va ser molt utilitzat entre els anys 90 i 2010.

Què és l’IRPH?

En el seu origen, les caixes d’estalvi referenciaven els préstecs a l’IRPH Caixes i els bancs ho feien a l’IRPH Bancs. Aquests dos tipus d’interès van desaparèixer l’any 2013 i van ser substituïts per l’IRPH Conjunt d’entitats, que es troba vigent en l’actualitat i que en l’últim any ha oscil·lat entre l’1,8 i el 2%. 

Les entitats oferien aquest tipus de referència esgrimint la seva estabilitat respecte l’Euríbor, l’índex de referència més utilitzat en els préstecs hipotecaris.

La problemàtica respecte aquest índex IRPH va sorgir quan amb la baixada generalitzada de tipus d’interès arran de la crisis econòmica i l’actuació del Banc Central Europeu, l’Euríbor va patir una forta davallada des del seu màxim del 5,39% al mes de juny de 2008 fins a situar-se inclús en negatiu (-0,356% actualment) mentre que l’IRPH no ha experimentat una baixada gaire significativa.

Què en va dir el Tribunal Supremo espanyol?

El TS, en la seva sentència 669/2017 de 14 de desembre, es va pronunciar en sentit contrari a les Conclusions de l’Advocat General del TJUE, en considerar que l’IRPH no estava comprès en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 93/13, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, atès és un índex de referència oficial, públic i establert per una disposició legal i, per tant, que els tribunals no poden valorar la seva abusivitat.

Què diuen les Conclusions de l’Advocat General del TJUE de 10 de setembre de 2019?

Doncs arran d’una qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 38 de Barcelona, l’Advocat General del TJUE, contràriament al que va dir el Tribunal Supremo, diu en les seves conclusions (apartats núm. 124 i 125) que els Tribunals hauran de valorar en cada cas concret si les entitats van ser transparents en la comercialització dels préstecs amb garantia hipotecària referenciades a l’IRPH atesa la seva fórmula matemàtica de càlcul que resulta complexa i poc transparent per a un consumidor i si abans de la celebració del contracte van proporcionar informació suficient per a que el client pogués prendre una decisió prudent i amb ple coneixement que li permetés elegir entre un tipus de referència o un altre, i així donar compliment a les exigències de la Circular 8/1990 del Banc d’España, sobre transparència de les operacions i protecció de la clientela i a la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 de abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors.

I si el préstec tenia un IRPH que es va quedar congelat?

Una altra disfunció afegida de l’IRPH, que sorprenentment no ha estat molt mediàtica però molt perjudicial pels consumidors, és la clàusula que preveu que en cas de desaparició de l’índex de referència, en aquest cas, l’IRPH, el tipus d’interès aplicable al préstec hipotecari es mantindrà congelat amb l’últim tipus publicat. 

Això va comportar que, amb la desaparició de l’IRPH Caixes i Bancs l’any 2013, milers de préstecs a tipus variables es quedessin amb un tipus d’interès fix congelat al voltant del 4%.

Aquesta clàusula, comparable a una clàusula sòl i que es va introduir en les escriptures de forma gens transparent i amb un alt nivell de dificultat en la seva comprensió, va més enllà de si l’IRPH era transparent o no o si les entitats van informar correctament als clients i ha provocat, com les mencionades clàusules sòl, que milers de famílies hagin perdut el seu habitatge fruit d’una execució hipotecària per no poder pagar el préstec.  

I ara què han de fer els consumidors?

Ara cal esperar si la sentència del TJUE sobre l’abusivitat de l’IRPH, que es preveu pel primer trimestre de 2020, segueix la mateixa línia d’aquestes conclusions, doncs si bé és cert que el TJUE té força en consideració l’opinió de l’Advocat General, també són certs els canvis de criteris del TJUE davant de pressions polítiques atesa la repercussió econòmica que podria tenir la seva decisió.

Deixa un comentari