Canvis en la normativa d’habitatge i lloguer

Canvis en la normativa d’habitatge i lloguer

EmailLinkedInTwitterFacebookGoogle+

El Govern de l’estat espanyol, al·legant circumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat, va aprovar el passat 14 de desembre de 2018, amb efectes de data 18 de desembre, el Real Decreto-Ley 21/2018, de medidas urgentes en materia de vivienda y alquiler, en el que s’adopten mesures de reforma de la regulació dels contractes d’arrendament d’habitatge, de reforma del règim de propietat horitzontal, de reforma del procediment de desnonament d’habitatge, i de mesures econòmiques i fiscals en matèria d’habitatge i lloguer.

La intenció de la reforma és augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer, facilitar l’accés a l’habitatge en règim de lloguer, i frenar l’increment de preus en el mercat de l’habitatge que es produeix, sobretot, en els entorns amb una major activitat turística.

El Preàmbul reconeix el fracàs de la reforma liberalitzadora del 2013, que no va donar els resultats esperats pel que fa a l’increment de l’oferta de l’habitatge i la moderació de preus.

Pel que fa als contractes d’arrendament, ara el text normatiu amplia els terminis de la pròrroga obligatòria de tres a cinc anys en l’arrendament d’habitatge i introdueix una distinció curiosa al disposar que quan l’arrendador sigui una persona jurídica (una empresa o un banc) la durada mínima del contracte serà de set anys.

El Decret-Llei clarifica i especifica determinats conceptes que ja es venien aplicant, com són que en defecte de pacte exprés no s’aplicarà revisió de rendes als contractes d’arrendament, que les despeses que van a càrrec de l’arrendatari han de constar per escrit i el seu import anual determinat a la data de formalitzar el contracte, i que no procedirà el dret de tempteig o retracte quan l’habitatge es vengui conjuntament amb els restants habitatges o locals propietat de l’arrendador que formin part d’un mateix immoble.

Com a novetat es fixa en dos mensualitats de renda la quantia màxima de les garanties addicionals a la fiança que es poden exigir a l’arrendatari, llevat que es tracti de contracte de llarga durada. I per altra banda, s’estableix per Llei que les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte aniran a càrrec de l’arrendador quan aquest sigui persona jurídica, exceptuant aquells serveis que hagin estat contractats per iniciativa directa de l’arrendatari.

Una novetat interessantíssima és que els arrendaments d’habitatge d’ús estable i permanent, a partir d’ara estaran exempts del Impost sobre Transmissions Patrimonial i Actes Jurídics documentats.

En definitiva, benvingut sigui tot allò que ens serveixi per clarificar conceptes i orientar als nostres clients amb la màxima seguretat, però una qüestió distinta és que un Real Decret com aquest serveixi per corregir determinades deficiències del sistema, com és la carestia d’habitatge de lloguer a preus justos i adequats al nivell de renda de les persones.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>