L’impost sobre l’increment dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua municipal)

EmailLinkedInTwitterFacebookGoogle+

Si bé el Tribunal Constitucional ja s’havia pronunciat respecte d’aquest impost, aquest pronunciament no era extensible a tot el territori de l’estat, ja que les primeres resolucions es pronunciaven respecte de la normativa pròpia del País Basc.

En data 11 de maig d’enguany, el Tribunal Constitucional ha dictat una nova sentència per raó de la qual, ara sí, es declaren inconstitucionals determinats preceptes de la llei reguladora de les Hisendes Locals, que sí és d’aplicació a tot l’estat.

Aquests concrets articles que han estat objecte de declaració d’inconstitucionalitat són els apartats 1 i 2.a) de l’article 107, i l’apartat 4 de l’article 110. Aquest preceptes són justament els que definien la base imposable i la fórmula de càlcul, és a dir són els que establien que l’impost es meritava per raó de l’increment del valor del sòl que es posava de manifest en ocasió d’una transmissió i que el seu import es calculava en funció del valor CADASTRAL del sòl. Pel que fa a l’article 110, establia que els ajuntaments només podien comprovar que les autoliquidacions s’havien efectuat per raó de l’aplicació correcta de les normes reguladores de l’impost, però en cap cas, podien atribuir o aplicar valors, bases o quotes diferents.

El fonament de l’anul·lació d’aquests preceptes es troba en el fet de que, en venir constituïda la base de càlcul per un valor merament teòric com és el cadastral, que en la majoria d’ocasions està totalment allunyat del valor real i, per tant, l’increment de valor que reflectia l’aplicació de la fórmula de càlcul no era ni tan sols potencial, sinó totalment fictici, sempre tenint en compte, evidentment, la fluctuació a la baixa del valor del sòl en els darrers anys, de manera que el pagament de la plusvàlua ja no gravava l’increment de valor, sinó la mera titularitat d’un sòl durant un període de temps, el que desvirtua total i absolutament l’objectiu d’aquest tribut.

Aquest increment fictici considera el Tribunal, amb encert, que atempta contra el principi de capacitat econòmica que es recull en l’article 31 de la Constitució, segons el qual cada ciutadà ha de contribuir en funció de la seva capacitat econòmica, i, per això, considera inconstitucionals els articles esmentats.

Ara bé, aquesta declaració d’inconstitucionalitat només opera  en aquells casos en que es demostri i acrediti que no s’ha produït un increment del valor del sòl.

Finalment, la sentència deixa en mans del poder legislatiu elaborar i publicar la norma que correspongui per regular la forma de càlcul del tribut.

En definitiva doncs, aquesta sentència deixa sense resoldre de forma definitiva la qüestió, de fet, no declara inconstitucional l’impost, sinó que confirma la doctrina que venien mantenint els tribunals.

El vessant positiu consisteix en el fet que alguns ajuntaments estan començant a no liquidar l’impost en el cas que el contribuent demostri que, efectivament, no s’ha produït un increment, sinó un decrement del valor del sòl objecte de transmissió, si bé la valoració d’aquest extrem segueix quedant en mans de l’administració.

És per això que, des d’ADVISORIA aconsellem a tots aquells clients que transmetin un immoble que van adquirir en els anys de l’anomenat boom immobiliari, que es plantegin la possibilitat de recopilar documentació (des de les pròpies escriptures d’adquisició i transmissió, fins les taxacions hipotecàries) mitjançant la qual es pugui acreditar davant dels ajuntaments que, el que en realitat han experimentat, és un decrement de valor i no l’increment subjecte a tributació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>