El Parlament de Catalunya, en sessió del 22 de març, va aprovar la Llei 5/2017 de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que conté tot un seguit de modificacions de diverses normes i, a més a més, crea un nou impost: el conegut com l’impost del sucre. Estem novament davant una tècnica legislativa més que criticable i que és habitual, consistent en incloure en una mateixa disposició legal, mesures de caire molt diferent, incloent modificacions de matèries molt diverses, creant noves taxes i, en aquest cas concret, creant aquest nou i controvertit impost. Aquesta tècnica legislativa implica que la normativa sigui general i inconcreta, amb indefinicions i possibles ambigüitats importants i, en aquest cas concret, ho és fins a tal punt que per Decret Llei de de 4 d’abril, es va modificar la data d’entrada en vigor del impost. És a dir, davant els dubtes que creava i segueix creant per als operadors del sector, el redactat de les normes reguladores del nou impost, en comptes d’optar-se per redactar i aprovar la normativa de desenvolupament i aclarir totes les qüestions ambigües, s’opta per retardar l’entrada en vigor de l’impost durant un mes. Però, a més a més, durant aquest mes tampoc ha estat aprovat el reglament de desenvolupament de forma que, la norma està en vigor, però els operadors als que afecta aquesta norma segueixen sense veure resolts els dubtes de tot ordre que planteja la norma. En definitiva, en funció de la normativa vigent a dia d’avui, i a manca de publicació del reglament que concreti les qüestions generals, l’impost sobre begudes ensucrades envasades grava el consum de les esmentades begudes i és aplicable a tot el territori de Catalunya, amb independència de quin sigui el lloc de fabricació. La llei defineix com a begudes ensucrades aquelles que contenen edulcorants calòrics afegits, i enumera a títol merament enunciatiu, tota una sèrie de productes (mel, fructosa, sucre…) que es consideren com a tals. La llei conté una enumeració que també s’ha de considerar enunciativa, de les begudes que es troben subjectes a l’impost, referint-se a refrescos, sucs, begudes esportives, begudes de te i cafè, begudes energètiques, llets endolcides, begudes alternatives a la llet, batuts, begudes vegetals, i aigües amb sabors. Però, després d’aquest enumeració, EXCLOU DE LA SUBJECCIÓ les begudes elaborades a partir de sucs de fruita o verdura naturals, concentrats o reconstituïts, o llur combinació, i les llets o alternatives a les llets que no continguin edulcorants calòrics afegits, però la concreta redacció de la llei en aquest concret punt, també planteja dubtes d’interpretació. També exclou la llei de forma concreta i específica els iogurts bevibles, les llets fermentades bevibles, els productes per a ús mèdic i les begudes alcohòliques. Aquestes darreres sembla que són les úniques que de forma clara no estan subjectes a l’impost, tot i que continguin edulcorants calòrics afegits. El contribuent és aquell que subministra la beguda al consumidor final, que està OBLIGAT a repercutir l’impost al consumidor final, de forma que, acaba essent aquest darrer, el consumidor final o comprador, el que suporta la càrrega econòmica que implica l’aplicació de la taxa el que acaba suposant un encariment del preu de venda de tot aquest tipus de begudes que el venedor, incloent en venedor tant els supermercats, botigues, màquines de vending i sector hostaler, es veu OBLIGAT per llei, a repercutir al consumidor final que és qui, en definitiva, acabat suportant la quota de l’impost a través del seu preu. Caldrà esperar, doncs, la publicació del reglament de desenvolupament per poder determinar, bàsicament, quines són les begudes incloses i les excloses si bé, el que la llei deixa clar és que la quota resultant de l’aplicació de la taxa, acabarà repercutint sobre el consumidor final mitjançant l’augment del preu. impost sucre]]>