L’esperadíssima sentència sobre les clàusules sòl per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Aquest passat 21 de desembre es va dictar l’esperada sentència per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les clàusules sòl i els efectes de la seva nul·litat, limitats pel Tribunal Suprem espanyol en sentències de 9 de maig de 2013 i 25 de març de 2015.

Aquesta espera que han patit, en primer lloc, els consumidors que han estat amatents a la resolució de l’Alt Tribunal i que han estat els principals perjudicats per aquesta inseguretat jurídica durant més de tres anys fruit de les sentències del Suprem espanyol, i, en segon lloc, els advocats i associacions en defensa dels consumidors que hem defensat la retroactivitat total dels efectes de la nul·litat de les clàusules sòl i també, com és obvi, els jutjats i tribunals espanyols que han dictat milers de sentències d’ençà que va començar la controvèrsia judicial de les clàusules sòl.

En aquest sentit, les sentències que han dictat fins ara els jutjats de Primera Instància i les Audiències Provincials han estat majoritàriament del parer d’aplicar la retroactivitat total que confereix els efectes de la nul·litat continguts en l’article 1.303 del Codi Civil espanyol però que el Tribunal Suprem, en les seves sentències de 9 de maig de 2013 i de 25 de març de 2015, en pro dels interessos de les entitats financeres, va modular de manera jurídicament inexplicable aquests efectes inherents a la declaració de nul·litat per abusives de les clàusules sòl. Ho va fer així justificant-se en que no procedia la devolució total de les quantitats cobrades de més pels bancs “per raons de seguretat jurídica i que es podria ocasionar un risc de greu trastorn econòmic a l’entitat” i les limitava a partir de la data de la sentència, és a dir, el 9 de maig de 2013, fet que perjudicava de manera injustificada els interessos dels consumidors.

Com molt encertadament argumentava en una sentència un magistrat d’un jutjat d’una ciutat catalana: “És la llei el que apliquem en les sentències, no la jurisprudència (en relació a la STS de 9 de maig de 2013) que no és sinó una font de dret més, que serveix per completar i integrar la Llei. I la Llei (art. 1.303 del CC) en quant als efectes de la nul·litat, és claríssima: procedeix la restitució de tots els efectes del contracte o clàusula declarada nul·la”.

Què diu la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea?

En resum i a mode de conclusió, la sentència del TJUE estableix de manera contundent que la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol vulnera els drets dels consumidors, doncs diu literalment que “la declaració judicial del caràcter abusiu d’una clàusula ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació en la qual es trobaria el consumidor de no haver existit aquesta clàusula. Per tant, la declaració del caràcter abusiu de les clàusules sòl ha de permetre la restitució dels avantatges obtinguts indegudament pel professional (l’entitat financera) en detriment del consumidor”.

Continua la sentència, en relació a la limitació que feia el Tribunal Suprem declarant que “La limitació en el temps dels efectes derivats de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl priva als consumidors espanyols que van celebrar un contracte de préstec hipotecari abans de la data del pronunciament de la sentència del Tribunal Suprem del dret a obtenir la restitució de les quantitats que van pagar indegudament a les entitats bancàries”.

I conclou sentenciant que “Per tant, aquesta limitació en el temps resulta una protecció dels consumidors incompleta i insuficient que no constitueix un mitjà adequat i eficaç perquè cessi l’ús de les clàusules abusives, en contra del que exigeix la Directiva.”

I ara què? Què comportarà aquesta sentència? Què han de fer els afectats per una clàusula sòl arran d’aquesta resolució?

Totes aquestes preguntes són les que de ben segur es faran aquelles persones afectades per una clàusula sòl i que es calcula que són uns tres milions a tot l’estat.

A dia d’avui no hi ha cap resposta, ni de les entitats financeres, ni del govern i, tenint en compte altres precedents com les preferents, no sembla que els bancs optin per un reembors automàtic de les quantitats pagades de més pels clients i, per tant, s’haurà d’iniciar una nova reclamació extrajudicial i en cas de resposta negativa o omissiva per part de l’entitat financera, s’haurà de recórrer a la via judicial sol·licitant que es declari la nul·litat de la clàusula sòl i el retorn de totes les quantitats pagades de més per l’aplicació d’aquesta clàusula abusiva, això sí, sense cap limitació temporal, a més de la condemna a les costes judicials a l’entitat financera.

A ADVISORIA estem a la vostra disposició per atendre qualsevol consulta al respecte o per la defensa dels vostres drets i efectuar, pel vostre interès, les reclamacions que resultin oportunes.

Eduard Bellera, lletrat col·laborador d’ADVISORIA

Deixa un comentari