De vegades sorprèn la facilitat que tenim en aquest país per fer un gra massa o, en ocasions, fer veure que ens ve de nou quelcom amb el convivim a diari. Això és també el que passa amb la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de setembre passat. Aquesta sentència resol una qüestió prejudicial específica en un cas concret, formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en relació a una empleada del Ministeri de Defensa que abans de veure com li extingien el seu contracte va estar treballant com a INTERINA ininterrompudament durant més de 9 anys. El Tribunal, en una Sentència una tant confusa, critica el sentit de part de la legislació espanyola que qualifica con a “insuficientment descriptiva” (quin descobriment) i el que diu és que quan no hi ha diferències en l’extinció dels contractes entre els treballadors denominats indefinits i els denominats temporals, han de tenir la mateixa conseqüència econòmica. Però, és que algú pensava que això no era així? Algú considerava que l’abús en la contractació temporal no tenia conseqüències? Quan un treballador és acomiadat d’una empresa i el Jutge ho qualifica com improcedent, la indemnització és la mateixa i, si a més a més, la contractació temporal es declara abusiva, totes les conseqüències són les mateixes amb independència del que les parts hagi signat o titulat. Tampoc és cert que el TJUE hagi manifestat que a Espanya no poden coexistir diferents contractes, el que diu és que s’ha d’examinar cadascun d’ells per comprovar si la temporalitat és inherent al treballa realitzar i si és prou justificativa perquè no sigui un contracte indefinit. És a dir, que no s’abusi. En tot cas, el que és escandalós és que sigui la pròpia administració la que abusi d’aquesta contractació laboral interina que tendeix a perpetuar-se. Amb això, fa molt que convivim i ara algú s’alarma.]]>