Tombarelles amb les taxes judicials: ara sentència del Tribunal Constitucional de 21/07/2016

EmailLinkedInTwitterFacebookGoogle+

Ni si, ni no, sinó tot el contrari. Aquest innocent joc de paraules de la meva infantesa és el primer que em ve al cap quan sento parlar de la serpentejant regulació de les taxes judicials, que a Catalunya les tenim per partida doble, ja que, com diu aquest “consell de savis” que s’anomena Tribunal Constitucional, no és el mateix l’Administració de Justícia, competència exclusiva de l’Estat, que l’administració dels recursos destinats a l’Administració de Justícia. Doncs això, ni si, ni no, sinó….

Les taxes, tan combatudes per la majoria dels operadors jurídics, tant en el fons com en la forma, van ser introduïdes per la Ley 10/2012, de 20/11, per obra i gràcia del llavors Ministre de Justícia, Sr. Gallardón, probablement el pitjor Ministre de Justícia de la democràcia. Polític d’aparença dialogant, fins que se li va donar “poder” i es va creure que el tenia. Les esmentades taxes judicials ja van néixer boterudes, donat que a l’ínclit Sr. Gallardón, preocupat per l’import de les mateixes se li va oblidar que també s’havia de crear l’imprès per efectuar el seu pagament, el que obliga a ajornar urgentment la seva aplicació. Sembla còmic no?,… doncs, no fa gaire gràcia als milers de justiciables  que han hagut de patir unes taxes injustes que, sobre tot, han gravat a la classe mitjana o, més ben dit, mitjana justeta, precisament la pitjor tractada per aquesta travessia del desert anomenada “crisi”.

Mentre anàvem pagant taxes, el govern popular, pressionat, es veia obligat a anar modificant la quantia, els supòsits, les excepcions subjectives,… és a dir, que el que semblava tan just, després ja no ho era tant i nosaltres, mentre tant, intentant explicar a un client perquè, per exemple, si un Tribunal de primera instància s’equivocava, perquè l’Audiència Provincial, el seu superior jeràrquic, li revocava la Sentència, al client li costava 800.-€, com a mínim, donar a la Justícia, per accedir a la qual pagava, l’oportunitat de rectificar el seu error. Per cert, els 800.-€ “pa la saca”, ja que el justiciable que els pagava, no tenia forma legal, ni humana, de recuperar-los. Que absurd!

Doncs bé, ara, anys després plens d’injustícies, el Tribunal Constitucional (dubto que hi hagi cap altre instància jurídica més desprestigiada a Europa), s’ha pronunciat i, per dir-ho en termes de la “fiesta nacional” que tant estimen alguns dels seus membres, ho fa donant un “capoteo”. No anul·la les taxes, sinó algunes de les taxes i la part variable de totes, declara que les taxes en sí mateixes no vulneren cap principi constitucional relatiu a la tutela judicial efectiva, però que, tal com estan regulades, poden produir un efecte dissuasori en els ciutadans a l’hora d’acudir als Tribunals de Justícia en l’exercici del seu dret fonamental a la tutela judicial efectiva (24 CE) i que, tot i haver estat manifestament injustes “lo pagado pagado está”. Finalment, els seus imports no estan correctament explicats i justificats, mentre seguim esperant que el Gobierno popular expliqui a què s’han destinat els 600 milions d’Euros que reconeix haver recaptat i que, en teoria, havien de servir per millorar la maltractada Administració de Justícia.

En definitiva, ni si, ni no, sinó tot el contrari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>