En les operacions de compra venda d’immobles urbans és recurrent el dubte que es planteja als venedors sobre la forma de pagament de l’IBI. El dubte en concret consisteix en si el venedor, sigui quin sigui el mes de l’any en el que vengui, ha de fer pagament de la totalitat de la quota de l’Impost Sobre Béns Immobles (IBI).En les operacions de compra venda d’immobles urbans és recurrent el dubte que es planteja als venedors sobre la forma de pagament de l’IBI. El dubte en concret consisteix en si el venedor, sigui quin sigui el mes de l’any en el que vengui, ha de fer pagament de la totalitat de la quota de l’Impost Sobre Béns Immobles (IBI).En les operacions de compra venda d’immobles urbans és recurrent el dubte que es planteja als venedors sobre la forma de pagament de l’IBI. El dubte en concret consisteix en si el venedor, sigui quin sigui el mes de l’any en el que vengui, ha de fer pagament de la totalitat de la quota de l’Impost Sobre Béns Immobles (IBI). L’IBI és un tribut que es merita per raó de la titularitat de l’immoble, és a dir, és un tribut municipal amb una quota que fa efectiva el propietari o titular de l’immoble. Per això, la qüestió es planteja especialment en aquelles vendes que tenen lloc a principis d’una anualitat, doncs el venedor assumeix el pagament de la totalitat de la quota  meritada per l’IBI quan, en realitat només ha estat propietari del immoble durant els primers mesos de l’any. La raó per la qual el venedor fa front a la totalitat de la quota radica en el fet que l’any fiscal s’inicia el dia 1 de gener de cada any i, per tant, l’IBI es merita en aquesta data, de forma que, qui sigui propietari d’un immoble a data 1 de gener, és qui ha de fer front al pagament de la totalitat de la quota, essent aquesta la postura de la majoria de notaries quan es planteja la possibilitat de prorratejar la quota d’IBI entre comprador i venedor. A aquests extrems cal afegir-hi que en la pràctica totalitat de les compravendes es fa constar que l’immoble objecte de transmissió es transmet lliure de càrregues i al corrent de pagament d’impostos, taxes, i qualsevol altra despesa. Aquests arguments són els que sustenten la posició del comprador a l’hora de determinar que, sigui quina sigui la data de la venda, la totalitat de la quota d’IBI de l’exercici serà suportada pel venedor. Recents sentències del Tribunal Suprem però, es pronuncien en un sentit diferent, és a dir, en el sentit de possibilitar que la quota d’IBI es prorrategi entre venedor i comprador en funció dels mesos que cadascun d’ells ha estat propietari. En aquest sentit, la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que és la que regula l’impost al que ens referim, estableix que, si bé el subjecte passiu, que és l’obligat al pagament (qui és titular a 1 de gener) té la facultat de repercutir la càrrega suportada de conformitat a les normes del dret comú. És a dir, el venedor té la facultat de prorratejar la quota d’IBI entre ell i el comprador en funció dels mesos durant els quals cadascun d’ells ha estat propietari, fonamentant-se aquesta facultat tant en la pròpia llei reguladora de l’impost com en la més recent jurisprudència que acaba determinant que, llevat de pacte en contrari que es faci constar en l’escriptura, el venedor que paga l’IBI podrà repercutir al venedor la part de quota que correspongui als mesos durant els quals el venedor ha estat propietari. Els professionals del departament de dret immobiliari d’ADVISORIA us assessorarem degudament, no només en aquesta concreta qüestió, sinó en qualsevol altra qüestió, tant fiscal, com tributària, com urbanística, com purament civil, a tenir en compte en tota transmissió d’immobles, doncs sovint les compravendes es formalitzen en documents que, per manca de concreció i de la inclusió de determinacions concretes, acaben esdevenint font de conflictes entre les parts, essent la millor mesura per evitar aquests eventuals conflictes, acudir a un professional per a la redacció o la revisió d’un contracte de compravenda i/o l’atorgament de l’escriptura.   L’IBI és un tribut que es merita per raó de la titularitat de l’immoble, és a dir, és un tribut municipal amb una quota que fa efectiva el propietari o titular de l’immoble. Per això, la qüestió es planteja especialment en aquelles vendes que tenen lloc a principis d’una anualitat, doncs el venedor assumeix el pagament de la totalitat de la quota  meritada per l’IBI quan, en realitat només ha estat propietari del immoble durant els primers mesos de l’any. La raó per la qual el venedor fa front a la totalitat de la quota radica en el fet que l’any fiscal s’inicia el dia 1 de gener de cada any i, per tant, l’IBI es merita en aquesta data, de forma que, qui sigui propietari d’un immoble a data 1 de gener, és qui ha de fer front al pagament de la totalitat de la quota, essent aquesta la postura de la majoria de notaries quan es planteja la possibilitat de prorratejar la quota d’IBI entre comprador i venedor. A aquests extrems cal afegir-hi que en la pràctica totalitat de les compravendes es fa constar que l’immoble objecte de transmissió es transmet lliure de càrregues i al corrent de pagament d’impostos, taxes, i qualsevol altra despesa. Aquests arguments són els que sustenten la posició del comprador a l’hora de determinar que, sigui quina sigui la data de la venda, la totalitat de la quota d’IBI de l’exercici serà suportada pel venedor. Recents sentències del Tribunal Suprem però, es pronuncien en un sentit diferent, és a dir, en el sentit de possibilitar que la quota d’IBI es prorrategi entre venedor i comprador en funció dels mesos que cadascun d’ells ha estat propietari. En aquest sentit, la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que és la que regula l’impost al que ens referim, estableix que, si bé el subjecte passiu, que és l’obligat al pagament (qui és titular a 1 de gener) té la facultat de repercutir la càrrega suportada de conformitat a les normes del dret comú. És a dir, el venedor té la facultat de prorratejar la quota d’IBI entre ell i el comprador en funció dels mesos durant els quals cadascun d’ells ha estat propietari, fonamentant-se aquesta facultat tant en la pròpia llei reguladora de l’impost com en la més recent jurisprudència que acaba determinant que, llevat de pacte en contrari que es faci constar en l’escriptura, el venedor que paga l’IBI podrà repercutir al venedor la part de quota que correspongui als mesos durant els quals el venedor ha estat propietari. Els professionals del departament de dret immobiliari d’ADVISORIA us assessorarem degudament, no només en aquesta concreta qüestió, sinó en qualsevol altra qüestió, tant fiscal, com tributària, com urbanística, com purament civil, a tenir en compte en tota transmissió d’immobles, doncs sovint les compravendes es formalitzen en documents que, per manca de concreció i de la inclusió de determinacions concretes, acaben esdevenint font de conflictes entre les parts, essent la millor mesura per evitar aquests eventuals conflictes, acudir a un professional per a la redacció o la revisió d’un contracte de compravenda i/o l’atorgament de l’escriptura.   L’IBI és un tribut que es merita per raó de la titularitat de l’immoble, és a dir, és un tribut municipal amb una quota que fa efectiva el propietari o titular de l’immoble. Per això, la qüestió es planteja especialment en aquelles vendes que tenen lloc a principis d’una anualitat, doncs el venedor assumeix el pagament de la totalitat de la quota  meritada per l’IBI quan, en realitat només ha estat propietari del immoble durant els primers mesos de l’any. La raó per la qual el venedor fa front a la totalitat de la quota radica en el fet que l’any fiscal s’inicia el dia 1 de gener de cada any i, per tant, l’IBI es merita en aquesta data, de forma que, qui sigui propietari d’un immoble a data 1 de gener, és qui ha de fer front al pagament de la totalitat de la quota, essent aquesta la postura de la majoria de notaries quan es planteja la possibilitat de prorratejar la quota d’IBI entre comprador i venedor. A aquests extrems cal afegir-hi que en la pràctica totalitat de les compravendes es fa constar que l’immoble objecte de transmissió es transmet lliure de càrregues i al corrent de pagament d’impostos, taxes, i qualsevol altra despesa. Aquests arguments són els que sustenten la posició del comprador a l’hora de determinar que, sigui quina sigui la data de la venda, la totalitat de la quota d’IBI de l’exercici serà suportada pel venedor. Recents sentències del Tribunal Suprem però, es pronuncien en un sentit diferent, és a dir, en el sentit de possibilitar que la quota d’IBI es prorrategi entre venedor i comprador en funció dels mesos que cadascun d’ells ha estat propietari. En aquest sentit, la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que és la que regula l’impost al que ens referim, estableix que, si bé el subjecte passiu, que és l’obligat al pagament (qui és titular a 1 de gener) té la facultat de repercutir la càrrega suportada de conformitat a les normes del dret comú. És a dir, el venedor té la facultat de prorratejar la quota d’IBI entre ell i el comprador en funció dels mesos durant els quals cadascun d’ells ha estat propietari, fonamentant-se aquesta facultat tant en la pròpia llei reguladora de l’impost com en la més recent jurisprudència que acaba determinant que, llevat de pacte en contrari que es faci constar en l’escriptura, el venedor que paga l’IBI podrà repercutir al venedor la part de quota que correspongui als mesos durant els quals el venedor ha estat propietari. Els professionals del departament de dret immobiliari d’ADVISORIA us assessorarem degudament, no només en aquesta concreta qüestió, sinó en qualsevol altra qüestió, tant fiscal, com tributària, com urbanística, com purament civil, a tenir en compte en tota transmissió d’immobles, doncs sovint les compravendes es formalitzen en documents que, per manca de concreció i de la inclusió de determinacions concretes, acaben esdevenint font de conflictes entre les parts, essent la millor mesura per evitar aquests eventuals conflictes, acudir a un professional per a la redacció o la revisió d’un contracte de compravenda i/o l’atorgament de l’escriptura.]]>