L’Impost municipal de plusvàlua (Impost Sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana) és un tribut local que grava l’increment que –teòricament- experimenten els immobles entre dues transmissions, és a dir, des que s’adquireixen fins que es tornen a transmetre, i es merita, és a dir, sorgeix l’obligació de pagament, en el moment de la transmissió, entenent transmissió en sentit ampli doncs l’impost es fa efectiu tant per transmissions entre vius (per exemple en compra vendes) com en casos de successions, i l’obligat a pagar-lo és el transmitent, doncs és el que ha tingut en el seu poder l’immoble i, per tant –teòricament- en el moment de la transmissió obté un benefici per raó del increment de valor. Aquest increment de valor, que és el que s’anomena fet imposable del tribut, no és el real o el de mercat, és a dir, els termes de comparació no estan entre el preu d’adquisició i el preu de transmissió, sinó que la base de càlcul de la quota és el valor del immoble a efectes d’IBI, és a dir, el seu valor cadastral que, a hores d’ara, i en la majoria de municipis, no és més que un valor fiscal teòric, allunyat dels valors de mercat. Per tant, com que molts dels valors cadastrals actuals en molts municipis no reflecteixen els valors reals o de mercat, fins al punt que en alguns casos aquest valor cadastral pot arribar a ser fins i tot superior al de mercat, l’increment de valor calculat sobre aquesta base, és merament teòric. La conseqüència pràctica d’aquesta situació, és que, en molts casos, la quota pagada pel transmitent per aquest concepte resulta exageradament alta, i no ajustada en absolut a la realitat, és a dir, al teòric increment de valor experimentat per l’immoble doncs, en definitiva, en el millor dels casos no s’ha produït un increment de valor real i, en el pitjor dels casos (si bé molt puntuals) pot arribar a succeir que el valor del immoble hagi disminuït, de manera que, més que davant un increment de valor, ens trobaríem davant una disminució del valor, el que en cap cas implica que la quota del impost pugui ser negativa, però sí que obre la possibilitat d’interposar els recursos pertinents per tal d’obtenir l’anul·lació de la liquidació i recuperar l’import pagat per aquest concepte. En aquest sentit, val a dir, que, respecte del pagament, hi ha dues opcions: la de pagament immediat de la quota resultant, interposant posteriorment el corresponent recurs per la seva anul·lació i l’obtenció del retorn d’allò pagat; i la de sol·licitar la suspensió del pagament mentre es tramita el recurs, si bé aquesta suspensió queda a criteri de l’administració. Des del punt de vista jurídic, aquesta situació ha determinat que proliferin els recursos i que, fins i tot, s’hagi plantejat Recurs davant el Tribunal Constitucional, que a dia d’avui es troba en tràmit, per la que es resolgui sobre la constitucionalitat del tribut doncs, des d’alguns sectors doctrinals s’ha arribat a considerar que té un caràcter confiscador, que atempta contra els més elementals principis constitucionals. Al marge d’aquest recurs, els particulars segueixen interposant recursos davant els Jutjats i Tribunals del Contenciós Administratiu i, per part dels professionals d’ADVISORIA, tant des de l’àrea fiscal, com des de l’àrea jurídica, s’està portant a terme una tasca de seguiment de les diferents sentències que es van dictant pels esmentats jutjats i tribunals, sobre tot dels de Barcelona, que estan dictant sentències favorables contra liquidacions del impost, basades en diverses consideracions jurídiques i, en definitiva, en la prova de la inexistència d’increment de valor entre transmissions. Ateses totes aquestes circumstàncies, des d’ADVISORIA recomanem als transmitents d’immobles que es posi atenció al import resultant de la liquidació del impost, per tal de poder valorar la possibilitat i viabilitat de la seva impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa, en tant el Tribunal Constitucional no emeti resolució sobre la constitucionalitat o inconstitucionalitat del tribut.]]>